Són dos los promontoris per excel·lència del Parc Natural Regional de Port Comte que ressalten en lo blau de la marina de l’Àrea Marina Protegida de Cap de Caça -Ísola Plana.

Lo primer i més coneixut en absolut, també perquè és u dels símbols de la ciutat de l’Alguer, és lo promontori de Cap de Caça que és alt més de 180 metros. A damunt del promontori se troba u dels fanals més importants del Mediterrani també per la portada de la sua llumera. A damunt del promontori de Cap de Caça acaba el camí provincial 55 i se pot accedir a la maestosa Gruta de Neptú davallant l’escalinada de més de 600 gradins construïda a redosso de la paret de roca. Lo plaçal del promontori és u dels punts panoràmics del Parc i de l’Àrea Marina del qual és possible mirar vers l’horitzont de la marina d’una part i vers lo golf de Port Comte de l’altra. És una de les metes irrenunciables per qui visita l’Alguer i el Parc. D’en aquí és possible admirar colgades del sol espectaculars a damunt del blau de la marina de la Sardenya i que vistes de l’escalinada denominada Escala del Cabirol que porta a la Gruta de Neptú regalen emocions verament fortes.

L’altro promontori ugualment ric d’encant i més poc important solament per les dimensions i l’altària és Punta del Lliri. D’en aquí se pot gosar d’una vista a 180° entre el golf de l’Alguer i el golf de Port Comte. A damunt del promontori, endemés de la biodiversitat vegetal i animal que el caracteritza, és possible veure les ruïnes del passat militar de l’àrea, de l’última guerra mundial. De fet, en aquí se troba el que resta de les postacions militars de l’ex Bateria "Sr. 41" de Punta del Lliri ("Sr" està per Sardenya, on aqueixa sigla indicava genèricament les bateries sardes que se trobaven a fores dels Sectors i Zones Militars Marítimes), construïda a cavall de les dues guerres de la Règia Marina, també si a sota de la 204ª Divisione Costiera durant lo conflicte.

En les parets de roca de Punta del Lliri fa el niu una de les colònies de falc pelegrí més important i numerosa del Mediterrani i d’estiu és possible escoltar el suggestiu cant de les gaürres, un so símil al plor d’una criatura.